14 agost 2026

Actuacions professionals de l’Arquitectura Tècnica

Les actuacions professionals que poden exercir els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica venen determinades per les atribucions establertes en l’ordenament jurídic, així com per les competències professionals que es deriven de la formació acadèmica rebuda.

El gruix de les atribucions professionals d’aquests/es tècnics/ques es regula a la Llei 38/1999, d’ordenació de l’edificació, i a la Llei 12/1986, d’atribucions professionals d’enginyers i arquitectes tècnics, totes dues prenent en consideració el principi d’especialitat tècnica de cada professió.

L’especialitat de l’Arquitectura Tècnica no es cenyeix a l’execució d’obres, sinó que s’estén a multitud d’intervencions professionals compreses en el sector de l’edificació, amb especial incidència en l’àmbit residencial, administratiu, cultural, sanitari, docent i religiós.

Es consideren compreses en l’edificació les seves instal·lacions fixes i l’equipament propi, així com els elements d’urbanització que estiguin adscrits a l’edifici.

En l’àmbit de l’exercici professional, la jurisprudència del Tribunal Suprem consagra el principi de llibertat amb idoneïtat per sobre del monopoli competencial.

Les competències professionals dels i les professionals de l’Arquitectura Tècnica es contemplen en el Reial decret 927/1992 i en l’Ordre ECI/3855/2007, que regulen el contingut dels plans d’estudis dels títols d’arquitecte tècnic i de grau habilitant per exercir la professió, respectivament.

L’urbanisme és una ciència multidisciplinària que no està subjecta a reserva d’activitat a favor de cap titulació, i hi ha de regir el principi de llibertat amb idoneïtat en funció de les competències que es derivin de cada titulació. El títol habilitant per exercir la professió de l’Arquitectura Tècnica confereix competències en matèria d’urbanisme.

La titulació exigida i suficient per accedir al subgrup A1 de la funció pública és la de grau. Per accedir al subgrup A2 és suficient estar en possessió d’un títol d’arquitecte tècnic o aparellador (anterior al grau).

El marc normatiu d’aplicació inclou conceptes susceptibles d’interpretació que requereixen una anàlisi individualitzada i detallada, per la qual cosa, en determinades intervencions professionals, la competència professional s’ha de determinar atenent els paràmetres tècnics de cada intervenció concreta.

Exercici de la professió per compte propi o aliè

Projectes
1.1. Projectes d’obra
1.1.1. Projectes de construcció de nova planta. Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a obres de construcció d’edificis de nova planta que:
● a) Estiguin destinats als usos inclosos en el grup C de l’article 2.1 de la Llei 38/1999, d’ordenació de l’edificació (LOE); és a dir, aquells l’ús dels quals no sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial, docent, cultural, aeronàutic, agropecuari, de l’energia, de la hidràulica, miner, de les telecomunicacions (referit a l’enginyeria de les telecomunicacions), de transport terrestre, marítim, fluvial, aeri, forestal, industrial, naval, de la indústria del sanejament i la higiene, i accessori a les obres de l’enginyeria i la seva explotació.
● b) No tinguin la consideració d’edificació segons l’article 2.2.a de la LOE; és a dir, construccions d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin caràcter residencial (eventual o permanent) ni públic, que es desenvolupin en una sola planta i que quedin dins de l’àmbit de la seva especialitat tècnica. Per exemple: garatges i cotxeres per a ús particular; piscines, dipòsits i basses; construccions de caràcter funerari; pistes i construccions esportives destinades a ús particular; pèrgoles, porxos i coberts; corrals; cases d’eines; casetes i cassetons d’elements auxiliars; aparcaments en superfície; tancaments; hivernacles; naus sense usos compresos en l’art. 2.1.b) de la LOE; murs de contenció; legalització de les tipologies anteriors, etc.
1.1.2. Projectes d’intervenció en edificis existents. Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a totes aquelles intervencions en edificis existents que no alterin la configuració arquitectònica de l’edifici, circumstància que es dona quan es tracta d’intervencions parcials que:
● No produeixen una variació essencial de la composició exterior de l’edifici, la seva volumetria o el conjunt del sistema estructural.
● No tenen per objecte canviar els usos característics de l’edifici.
● No afecten elements o parts de l’edifici objecte de protecció de caràcter ambiental o historicoartístic, regulada a través de norma legal o document urbanístic.
Per exemple: obres de reforma, rehabilitació o ampliació d’edificis; adaptació de locals; condicionament; tancaments de façanes (canvis de material, obertura o supressió de buits, façanes ventilades, etc.); substitució o reparació de forjats; substitució o reparació de cobertes; canvis d’ús de local a habitatge, o viceversa, quan aquest canvi no suposi un canvi de l’ús característic de l’edifici en el seu conjunt; actuacions en l’estructura de l’edifici (reforços, calçats, modificacions, substitucions, etc.) que no suposin una variació essencial del conjunt del sistema estructural; obres destinades a la millora de l’accessibilitat o l’habitabilitat en edificis (rampes, instal·lació d’ascensors, reforma d’escales, etc.); obres destinades a la millora de l’eficiència energètica dels edificis (aïllament, envolupants, etc.); legalització de les tipologies anteriors.1.2. Projectes d’instal·lacions i equipament propi
1.2.1. Instal·lacions fixes i equipament propi. D’acord amb el que disposa l’art. 2.3 de la LOE, es consideren compreses en l’edificació les seves instal·lacions fixes i l’equipament propi, així com els elements d’urbanització que estiguin adscrits a l’edifici. Així, els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a les instal·lacions fixes i l’equipament dels edificis que queden dins de l’àmbit de la seva especialitat tècnica, així com als elements d’urbanització que estiguin adscrits a aquests edificis. Regeix l’anomenat principi d’accessorietat o complementarietat. Per exemple: instal·lacions elèctriques dels edificis; instal·lació de calderes; sistemes fotovoltaics adscrits a l’edifici; fontaneria; sanejament; altres sistemes d’energia renovable; protecció contra incendis; urbanització (infraestructures, actuacions en via pública, pavimentació, conducció de sanejament en àmbit urbà, jardineria, reforma d’espais públics, etc.).
1.2.2. Instal·lacions provisionals i eventuals. Les instal·lacions provisionals no queden compreses en l’àmbit de regulació que estableix la LOE, per no considerar-se compreses en l’edificació. No obstant això, els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes relatius a aquest tipus d’instal·lacions sobre la base del que disposa la Llei 12/1986, d’1 d’abril, sobre regulació de les atribucions professionals dels arquitectes i enginyers tècnics [arts. 2.2 i 2.1.a)]. Per exemple: bastides; grues; instal·lacions provisionals d’obres; tanques publicitàries; carpes; escenaris; graderies; tancaments perimetrals d’espais públics.
1.3. Projectes d’enderrocs i demolició
Sobre la base del que disposa la Llei 12/1986 [arts. 2.2 i 2.1.a)], els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per subscriure projectes de demolició i enderroc d’edificis de qualsevol naturalesa, sempre que no requereixin tècniques especials com la utilització d’explosius.
1.4. Projectes d’activitat
De la jurisprudència que s’ha pronunciat sobre la capacitat projectual dels i les professionals de l’Arquitectura Tècnica establerta en la Llei 12/1986, es desprèn que aquests professionals són competents per subscriure projectes d’activitat per a l’obtenció de llicències d’activitat o obertura d’establiment, canvi o addició de titularitat en activitat, i modificació de les condicions del local o activitat, així com per a la legalització de les anteriors i per a la redacció de plans d’autoprotecció i emergència.
1.5. Projectes en l’àmbit urbanístic
L’urbanisme és una ciència multidisciplinària que no està subjecta a monopolis competencials, sinó que es regeix pel principi de llibertat amb idoneïtat. Sobre la base d’aquest principi, i tenint en compte les competències que adquireixen per la seva formació acadèmica, els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica són competents per subscriure projectes emmarcats en l’àmbit urbanístic. Per exemple: projectes de reparcel·lació, segregació i agrupació de parcel·les; instruments de planejament; projectes d’urbanització; estudis de detall; legalització de les anteriors; delimitacions; replantejaments; aixecament de terrenys i solars; aixecament de plànols topogràfics de finques, parcel·laris o de població, etc.
1.6. Actuacions relacionades amb els projectes
Estudis de viabilitat; planificació del projecte; auditoria de projecte; petició i comparació de pressupostos; contractació; gestions administratives a realitzar abans de l’inici de les obres; estudi de gestió de residus.
Direccions
2.1. Direcció d’obra. Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen atribucions i competències per assumir la direcció de totes aquelles obres que poden projectar, les quals han quedat recollides en l’apartat 1 d’aquest catàleg, amb independència que el projecte hagi estat redactat pel mateix tècnic o per un altre professional competent.
2.2. Direcció de l’execució de l’obra (DEO). D’acord amb el que estableix l’article 13.2.a) de la LOE, els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica tenen, en exclusiva, atribucions professionals per dirigir o legalitzar l’execució de les obres en edificis l’ús dels quals sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent o cultural. Així mateix, aquesta exclusivitat s’estén als supòsits en què es tracti de la direcció d’execució d’obres d’edificis compresos en el grup 2.1.b) de la LOE (ús aeronàutic, agropecuari, d’energia, industrial, miner, forestal, etc.) quan el director d’obra sigui arquitecte. Quan no ho sigui, els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica poden exercir la DEO en règim de no-exclusivitat. També són competents els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica per dirigir l’execució de les obres d’edificis compresos en el grup 2.1.c) de la LOE, així com per a obres diferents de l’edificació, com ara obres d’urbanització, demolició, etc.
Informes, dictàmens, peritatges, valoracions i taxacions
La competència dels i les professionals de l’Arquitectura Tècnica per emetre informes, dictàmens, peritatges, valoracions i taxacions els l’atribueix la Llei 12/1986, així com la normativa específica d’aplicació.
3.1. Informes, dictàmens i peritacions. Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica són competents per emetre, entre altres, els següents: informes per a inspeccions tècniques d’edificis; informes d’avaluació d’edificis; informes de patologies o defectes constructius; informes sobre planejament, gestió i disciplina urbanística; informes sobre el compliment dels requisits bàsics de l’edificació (funcionalitat, seguretat, habitabilitat, soroll, etc.); informes de peritatge a l’efecte d’expropiació; estudi i anàlisi de projecte; estudis geotècnics; estudis del cicle de vida útil de l’edifici; dictàmens sobre qüestions relacionades amb la tècnica constructiva; peritatges judicials, etc.
3.2. Valoracions i taxacions. Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica són competents per subscriure, entre altres, les següents: valoracions d’immobles per a qualsevol finalitat; taxacions immobiliàries amb fins hipotecaris; taxacions pericials contradictòries; solars; terrenys, etc.
Certificacions
Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica són competents per certificar qualsevol de les actuacions professionals emmarcades dins de la seva especialitat. Per exemple: certificat final d’obra; certificats d’eficiència energètica; certificats d’habitabilitat; certificat de solidesa; certificats de primera i segona ocupació; certificats de mitjans auxiliars d’obra; certificat de compliment de mesures correctores; certificat d’adequació d’activitat; AFOS, etc.
Seguretat i salut laboral
De conformitat amb el que disposa el Reial decret 1627/1997 i la disposició addicional quarta de la LOE, els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica, juntament amb els i les arquitectes, tenen atribucions exclusives en seguretat i salut en les obres englobades en el grup a) de l’article 2.1 de la LOE; és a dir, les obres l’ús de les quals sigui administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural. Així mateix, tenen atribucions en aquest àmbit per a qualsevol obra d’edificació, urbanització, demolició o rehabilitació, d’acord amb les seves competències i especialitats. Aquestes atribucions es concreten, a tall d’exemple, en la següent relació d’actuacions professionals: coordinació de seguretat en fase de redacció de projecte; redacció d’estudi de seguretat o estudi bàsic de seguretat; coordinació de seguretat en fase d’execució d’obra; redacció de plans de seguretat; plans d’autoprotecció i emergència; treballs diversos en organismes de l’Administració, mútues, serveis de prevenció i altres empreses dedicades al seguiment de sistemes de seguretat.
Gestió
6.1. Gestió energètica. Gestió energètica (segells LEED, BREEAM, Passivhaus, etc.), gestió mediambiental i de residus, gestor energètic, pla de gestió mediambiental, pla de gestió de residus de construcció, gestió immobiliària i administració de finques.
6.2. Gestió i direcció de projectes. El perfil dels i les arquitectes tècnics (amb formació específica en les àrees tècniques, normatives i de control econòmic —quantity surveyor—, de seguretat i de qualitat del procés edificatori) els posiciona com els i les professionals idonis/idònies per desenvolupar competències de gestió i direcció de projectes —project manager— de tot tipus d’intervencions i obres, incloses les que es duen a terme mitjançant les noves metodologies de gestió de l’edificació (BIM manager, etc.), facility manager, direcció d’equips.
6.3. Gestió cadastral. L’arquitecte tècnic és competent per a la gestió, davant els ciutadans, basada en les seves intervencions professionals en l’alta o modificació de les dades cadastrals davant la Direcció General del Cadastre, aportant la documentació de tipus tècnic, així com per a l’assessorament en els tràmits de la declaració cadastral. També és competent en la realització dels arxius GML, o els que determini la Direcció General del Cadastre, per al tràfic immobiliari a través de notaris i registradors, com una gestió més del procés constructiu en la seva finalització. Mitjançant els punts d’informació cadastral instal·lats en els col·legis que ho hagin sol·licitat, els professionals de l’Arquitectura Tècnica gestionen la informació dels seus clients existent al Cadastre, sobre la base dels treballs que duran a terme dins de les atribucions descrites en aquest document.
6.4. Gestió de patrimoni. Gestió tècnica de prevenció, manteniment i conservació, així com de rehabilitació d’edificis declarats Patrimoni Mundial o bé catalogats per les diferents administracions amb competències en patrimoni en els seus respectius plans.
Altres actuacions professionals de caràcter tècnic
Amidaments, elaboració de memòries tècniques, memòries valorades, càlcul d’estructures, pla de control de qualitat, elaboració del Llibre de l’Edifici, treballs tècnics en la fabricació i el disseny de materials de construcció, control tècnic de l’edificació (OCT), laboratoris de control de qualitat, intervencions de manteniment, cap d’obra, etc.
Docència
D’acord amb la normativa vigent en matèria docent i amb l’especialitat i competències específiques dels i les professionals de l’Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d’ensenyament secundari i formació professional (cosa que requereix el màster universitari en formació del professorat o formació equivalent), així com a professors d’ensenyament universitari (complint la resta de requisits de formació necessaris en cada cas).
Exercici en les administracions públiques
Serveis tècnics d’urbanisme. Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica són plenament competents per exercir la seva activitat professional com a tècnics d’urbanisme en l’Administració, realitzant informes tècnics urbanístics en els expedients de llicència d’obres, planejament de desenvolupament, gestió i disciplina urbanística, etc. A tall il·lustratiu, es destaquen les següents: emissió d’informes sobre projectes per a la concessió de llicències d’obres, tant de nova planta com de reforma i/o ampliació, d’obres d’urbanització o de demolició; emissió d’informes sobre projectes per a la concessió de llicències d’agrupació, segregació, reparcel·lació o modificació de límits; emissió d’informes sobre documentació d’obres per a llicències de primera ocupació; emissió d’informes de situació urbanística; emissió d’informes per a certificats d’ús; emissió d’informes per a llicències d’ocupació, obertura, canvis d’ús, valoracions i obertura d’expedients d’infracció urbanística; inspecció d’obres subjectes a llicència municipal; inspecció d’edificis, etc.
Serveis tècnics d’obres. Els i les professionals de l’Arquitectura Tècnica que treballin al servei de les administracions públiques, tant en relació laboral com funcionarial, poden exercir per a aquestes administracions totes les actuacions professionals previstes en l’apartat «Exercici de la professió per compte propi o aliè» del present catàleg.
Servei d’assessorament. Informes i assessorament tècnic a les administracions (diputacions, cabildos, mancomunitats, municipis), actuant en tasques de tècnic municipal (memòries tècniques, supervisió de projectes, etc.).
Responsables del contracte. De conformitat amb la Llei de contractes del sector públic, en els contractes d’obres les facultats del responsable del contracte seran exercides per la direcció facultativa (seguiment material de l’execució del contracte, certificació de l’obra executada i acreditació dels imports deguts al contractista, suspensió cautelar de l’execució de l’obra, etc.).
Serveis contra incendis, de protecció civil i d’emergències. Per exemple: director de servei, cap de servei, cap de secció i oficial dels serveis de bombers, emergències, tècnic dels 112, d’emergències, auditors de riscos, planificació de plans d’emergències, etc.
Funció pública docent i investigació. D’acord amb la normativa vigent en matèria de funció pública docent i amb l’especialitat i competències específiques dels i les professionals de l’Arquitectura Tècnica, aquests poden exercir com a professors d’ensenyament secundari, formació professional i professors d’ensenyament universitari en centres públics, sempre que comptin amb els títols de màster universitari en formació del professorat o formació equivalent, o la titulació de postgrau que es requereixi en cada cas, i la superació del concurs corresponent.
Altres funcions.