Bonificacions de l’ICIO a Tarragona: el que el tècnic redactor ha de preveure abans de començar l’obra

L’Ordenança fiscal núm. 13 de l’Ajuntament de Tarragona recull una dotzena de supòsits que poden reduir fins al 95% la quota de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres. Cap d’ells s’aplica d’ofici: totes són bonificacions rogades i, en bona part dels casos, la feina de garantir-les comença al projecte.

Per als arquitectes tècnics que redacten, dirigeixen o assessoren obres a Tarragona, l’ICIO és sovint la partida on el client es juga més diners sense saber-ho. La quota es calcula sobre la base imposable determinada per mòduls (mòdul bàsic de 492 €/m², corregit pels coeficients de tipologia, qualitat i ús de l’annex de l’OF 13), i les bonificacions poden arribar a buidar-la gairebé del tot. Però només si es demanen a temps i si el projecte les acredita.
Tres avisos pràctics

1. Cal sol·licitar-les, i amb data límit. El termini màxim és la data de finalització de les obres o, com a molt tard, dins dels dos mesos en què s’ha de presentar la declaració informativa per practicar la liquidació definitiva. Passat aquest termini, el dret decau. A més, no presentar la declaració informativa comporta directament la pèrdua del dret a la bonificació, encara que ja s’hagi concedit provisionalment.
2. Els supòsits de l’article 8.2.1 exigeixen acord de Ple. Abans d’aplicar la bonificació cal sol·licitar la declaració d’especial interès o utilitat municipal. Si en el moment de l’autoliquidació aquest acord no s’ha adoptat, el subjecte passiu ha d’ingressar l’impost sense bonificar i esperar la liquidació definitiva.
3. La bonificació ambiental es guanya al projecte, no després. En el barem de sostenibilitat (art. 8.2.3), tots els sistemes, elements i materials bonificats —inclòs el director ambiental d’obra— han d’aparèixer als plànols, al plec de condicions, al pressupost i a la memòria, i estar degudament visats. Una solució executada però no documentada no puntua. Val la pena repassar el barem abans de tancar el projecte: sumant aigua (15%), energia (32%), materials i sistemes constructius (24,25%) i residus (7%) es pot arribar al sostre del 95%.

Un darrer detall que sovint es passa per alt: en els supòsits bonificats al 95%, l’import satisfet per la taxa de llicència urbanística es dedueix de la quota bonificada resultant, fins al límit que aquesta permeti.
Quadre resum de bonificacions (OF 13, art. 8è)

La suma de bonificacions no pot superar en cap cas el 95% de la quota.
Cas destacat: rehabilitació d’habitatge
És, de llarg, el supòsit amb més recorregut al parc edificat de la ciutat. La bonificació del 95% (art. 8.2.1.9) exigeix que l’immoble tingui ús d’habitatge, que la data de construcció sigui de 1975 o anterior i que no s’hagi obtingut una bonificació pel mateix tipus d’obres en els 5 anys anteriors. El requisit d’antiguitat decau si l’habitatge es destina a la borsa de mediació de lloguer social del servei municipal d’habitatge. Queden fora les obres que comportin l’enderroc d’elements estructurals en més del 50% de la superfície construïda —un llindar a vigilar quan es planteja un buidat interior.

La sol·licitud es pot presentar presencialment a les OMAC o telemàticament mitjançant el tràmit de sol·licitud genèrica de la seu electrònica municipal.

Ordenança fiscal núm. 13 de l’Ajuntament de Tarragona, reguladora de l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (edició desembre 2023, modificacions vigents des del 27 de desembre de 2023). Es recomana verificar l’edició vigent a la seu electrònica municipal abans de tramitar.