LOE i capacitat professional

Cada vegada més, i sovint sense el suport legal imprescindible, es limita des dels serveis tècnics dels ajuntaments la capacitat professional de l’arquitecte tècnic per a la redacció de projectes no arquitectònics.

Les últimes sentències judicials confirmen un cop més les competències dels arquitectes tècnics en àmbits com: la substitució de cobertes, projectes de locals o naus, la reforma de l’interior d’habitatges, legalització d’obres no arquitectòniques o de consolidació d’habitatges, entre d’altres.

En aquest sentit i en relació a l’exposat a la LOE i al CTE, cal recordar un cop més que l’arquitecte tècnic té competències per redactar els projectes amb usos inclosos en el grup C, que són edificacions amb un ús no expressament inclòs en els grups A o B, com ara: comercial, de magatzem, de nau magatzem, de nau sense ús predeterminat, altres de terciaris (fires, congressos, etc.), d’hostaleria (bars, restaurants), d’aparcaments (soterrats i/o en alçada), esportiu i lleure, funerari (cementiris, tanatoris) i altres edificis (porxos, trasters, sala de calderes, etc…).

Així mateix, els arquitectes tècnics poden projectar i també dirigir obres de nova construcció d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica, sense caràcter residencial ni públic i d’una sola planta, que no afectin la seguretat de les persones (aquestes obres queden fora de l’àmbit d’aplicació de la LOE i els arquitectes tècnics hi tenen competència sobre la base de la Llei 12/1986, d’atribucions).

En el camp de la rehabilitació, l’arquitecte tècnic pot projectar i dirigir aquelles obres d’intervencions parcials en edificis construïts que no produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, ni tinguin per objecte canviar els usos característics de l’edifici. Aquesta definició és del CTE i no afecta el repartiment de competències, d’acord amb la LOE.

Els projectes que no estan regulats per la LOE i per als quals també l’aparellador té competències, d’acord amb la Llei d’atribucions, són els següents: urbanitzacions, jardineria, instal·lacions esportives (sense edifici), activitats recreatives i càmpings, sitges, dipòsits, bases, aparcament en superfície, pèrgoles, tendals, murs de contenció, talussos, tanques…

Dins l’àmbit competencial hi destaquen també dues situacions:

– Les obres amb projecte i direcció d’arquitecte, i en les que no intervé un arquitecte tècnic com a director d’execució d’obra. Cal recordar l’article 13 de la LOE on s’especifica l’obligatorietat del nomenament d’un director de l’execució d’obra per totes les obres del grup a), i les del grup b) , en les quals el director d’obra sigui un arquitecte: “…Quan les obres tinguin com a objecte la construcció d’edificis per als usos indicats en el grup a) de l’apartat 1 de l’article 2, la titulació acadèmica i professional habilitant és la d’arquitecte tècnic. Així mateix, aquesta és la titulació habilitant per a les obres del grup b) que siguin dirigides per arquitectes…”

– La coordinació de seguretat de construccions d’ús residencial, d’ús exclusiu dels arquitecte tècnics. Una situació també sovint ignorada des de l’administració.