Cohousing

La vellesa no perdona i els seus efectes, dissortadament, comporten problemes de mobilitat i dependència. Sempre hem associat la tercera edat només amb les residències però els conceptes canvien, fruit de la forma de pensar de la societat madura actual, i les propostes per afrontar la maduresa i l’envelliment es diversifiquen. És aquí quan neix el concepte del Cohousing.

Com a punt de partida, el Cohousing no és només un projecte de la gent gran perquè també s’hi inclouen persones d’altres edats que planegen el seu futur d’una manera diferent.

El Cohousing és un tipus de comunitat que es configura amb habitatges privats i un espai important de serveis comuns. La generen i gestionen els propis residents i això els permet fer un model a mida. Són els propis usuaris els qui conviuen i cooperen, col·laboren en tot i tenen atenció mèdica, reduint despeses i disposant d’un espai fins els últims dies.

Arreu d’Espanya hi ha diferents propostes de Cohousing, ben variades depenent del projecte i a qui s’adreci. Si parlem del que s’enfoca a la tercera edat, hem de mirar cap al nord, a Cantabria.

Allí va nàixer el projecte Brisa del Cantábrico que, en un futur cada cop més proper, serà una realitat al municipi de San Miguel de Meruelo. La Cooperativa que impulsa aquesta Ciutat Residencial disposa d’un terreny rústic de 90.000 metres quadrats que, amb el nou Pla General d’Ordenació Urbana del municipi que s’aprovarà aquest proper estiu, serà qualificat com a urbanitzable. Un cop s’aprovi el canvi, tindran cinc anys per desenvolupar aquest projecte social però això no els fa patir perquè ja tenen més de 400 socis, una part molt important dels diners i el projecte fet i aprovat.

Llegir l’entrevista a Nemesio Rasillo, impulsor del projecte Brisa del Cantábrico, publicada a la revista TAG_84