Competència en ITES, IEES, certificats per a llicències de segona ocupació

El Tribunal Suprem en la Sentència núm. 1464/2021, de la Sala del Contenciós-Administratiu, Secció Tercera, ha estimat el recurs que va presentar el Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) contra la sentència de l’Audiència Nacional que, assumint la tesis de la CNMC, reconeixia competències als enginyers i enginyers tècnics per a emetre certificats per l’obtenció de llicències de segona ocupació d’immobles destinats a ús residencial.

D’aquesta manera, amb aquesta sentència el Tribunal Suprem tanca la controvèrsia sorgida sobre quins tècnics són competents per a subscriure informes i certificats relatius a la seguretat i habitabilitat dels edificis residencials, estenent a aquest tipus d’intervencions professionals la reserva d’activitat de la LOE a favor dels arquitectes tècnics i arquitectes. Fonament de Dret Tercer de la citada Sentència:

“Es cierto que la emisión del certificado para obtener una licencia de segunda ocupación de un inmueble destinado a vivienda no implica la realización de un proyecto ni la dirección o ejecución de obras de nueva construcción o alteración sustancial de lo ya construido, pero certifica si dicho inmueble se ajusta a las condiciones que permitieron la obtención de la licencia de primera ocupación -acreditando que cumple las exigencias del proyecto edificatorio, con la normativa urbanística y se ajusta a las condiciones exigibles para el uso al que se destina, y por ende respeta las exigencias de seguridad y habitabilidad-, por lo que su emisión debe encomendarse a aquellos profesionales que están cualificados, por su formación y por las competencias adquiridas para evaluar tales extremos, considerándose que en el caso de inmuebles de uso residencial estos son los arquitectos y arquitectos técnicos y no los ingenieros técnicos industriales.”

I destacar, també, el pronunciament del Tribunal Suprem respecte al deure de motivació dels actes administratius en base a la LGUM (Fonament de Dret Segon de la citada Sentència):

“Los posteriores actos administrativos, que en cumplimiento de estas previsiones requieren la intervención del profesional competente, no están obligados a motivar las razones de interés general, necesidad y proporcionalidad de dicha exigencia. La norma que estableció la necesaria intervención administrativa y la reserva de una actividad a unos titulados ya ponderó tales razones de interés general y la proporcionalidad de su implantación.”

Aquesta sentència i altres relacionades amb la defensa de la professió les podeu trobar al web col·legial, apartat «La Institució – Organització supracol·legial – Comunicats del Consejo «