Les masies, de cases velles a espais preuats per començar de zero

Catalunya és un país de pagesia, conreu i masia. Catalunya és un espai on part del patrimoni rellevant s’ha conservat amb els segles gràcies al relleu generacional o altres factors lligats als canvis socials.

Molts dels masos construïts dos o tres segles enrere, o encara més antics, es mantenen dempeus i en un estat de conservació òptim. Altres han patit més els estralls del temps i un cert estat d’abandonament fruit de la seva ubicació, a petits poblets que han anat buidant-se amb el fenomen de la despoblació, allò que ara s’anomena a nivell estatal “la España vaciada”.

Però al mateix temps que una part de la població marxa dels pobles per buscar-se la vida a les grans ciutats, els qui poblen aquests nuclis urbans necessiten la calma del camp i la natura, de manera que marxen a les zones rurals on, a vegades, acaben vivint en masies on inicien la seva activitat professional que compaginen amb d’altres lligades al propi camp i el manteniment del seu nou patrimoni.

La Fundació Mas i Terra treballa en l’àmbit de la conservació d’aquesta part del parc immobiliari català, inventariant totes les masies que tenen al seu abast, conscienciant als propietaris que si estan ben conservades tenen un valor major: i promovent la idea que viure en una d’elles, pot ser una situació plena de molts avantatges i oportunitats.

Per parlar del tema hem conversat amb Joan Maluquer i Ferrer, el president de la Fundació Mas i Terra, ampli coneixedor de la realitat que tractem a continuació.

L’entrevista la trobareu publicada al número 93 de la revista TAG del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona.

Llegir entrevista sencera publicada a la revista TAG_93 – 2n quadrimestre 2022