Obres de canvi d´ús

El canvi d’ús d’una part d’un edifici forma part de les competències dels arquitectes tècnics com a projectistes avalades per la llei: un local que canvia a habitatge o un habitatge que canvia a oficines, per exemple.

En aquest casos cal plantejar-se una pregunta essencial: aquest canvi d’ús afecta la totalitat de l’edifici? Si la resposta és no, l’arquitecte tècnic pot projectar. Les nostres atribucions vénen definides per la Llei 12/1986 i la LOE:

La Llei 12/1986 sobre regulació de les atribucions professionals estableix la facultat dels arquitectes tècnics per a l’elaboració de projectes d’intervencions parcials en edificis construïts que no alterin la configuració arquitectònica.

Què significa alterar la configuració arquitectònica? L’alteració de la configuració arquitectònica s’esclareix a la LOE, on es defineix les obres que alteren la configuració arquitectònica dels edificis com “les que tinguin caràcter d’intervenció total o les parcials que produeixin una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria, o el conjunt del sistema estructural, o tinguen com a objecte canviar els usos característics de l’edifici”.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, a la sentència del 9 de juliol de 2009 indicava “…estem davant d’un supòsit de canvi d’ús, no de la totalitat de l’edifici, sinó d’una de les parts, la Llei es refereix a canvi d’ús de l’edifici pel que s’ha d’entendre de la totalitat de l’edifici, ja que si hagués volgut referir-se a una de les parts ho hauria especificat”.

El mateix Tribunal Superior de Justícia, i novament a instàncies del Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Madrid, es pronunciava el 2014 davant d’un recurs d’apel·lació interposat pel Col·legi després del rebuig de l’Ajuntament de Móstoles d’un projecte d’adaptació de local a habitatge redactat per un arquitecte tècnic.

La sentència indica: “No ens trobem davant d’obres que afectin l’estructura de l’edificació i en definitiva la seva configuració arquitectònica, entenent per tal les condicions essencials dels edificis, és a dir, les condicions estructurals, funcionals i formals de les edificacions, d’acord amb les Normes Bàsiques de l’Edificació, sinó que es tracta d’obres d’acondicionament interior per a la transformació de local comercial en habitatge que únicament suposen una intervenció parcial a l’immoble, l’estat del qual es manté segons va ser projectat i concebut a l’origen. No té caràcter d’intervenció total, ja que les obres projectades respecten l’estructura general de l’edifici, sense afectar en absolut la solidesa i el basament estructural que no pateixen cap alteració pel canvi d’ús. Així, la Llei faculta els arquitectes tècnics per projectar intervencions parcials en immobles construïts , excloent-se tan sols de fer-ho quan per l’entitat dels canvis a operar, l’edifici fos resultant substancialment diferent quant a la seva estructura i composició com inicialment hagués estat concebut i construït”

I què passa si es tracta de la segregació d’un habitatge ? Doncs que no hi ha canvi dús. L’edifici continua mantenint-ne l’ús residencial, igual que la part intervinguda, l’habitatge segregat, continua mantenint-ne l’ús anterior.

El novembre del 2017, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc determinava la competència d’un arquitecte tècnic per redactar un projecte de segregació d’un habitatge a tres habitatges de diferents dimensions i traçat. El Tribunal confirmava una sentència anterior del Jutjat Contenciós Administratiu de Sant Sebastià. Els arguments de la part contrària incloïen el canvi dús, entenent-lo com un canvi dús objectiu per divisió duna finca registral, un concepte propi de registre de la propietat. La sentència rebatia, entre altres, aquest argument, ja que en els usos de la LOE, com a norma que regula la qüestió competencial objecte del contenciós, l’ús dels habitatges és residencial i no havia patit cap alteració pel fet de passar d’un habitatge a tres.