Construcció sostenible: cases de fusta i palla

Cada cop són més les persones conscienciades en viure a edificis saludables i respectuosos amb l’entorn. La construcció sostenible creix, especialment aquella que té en compte la qualitat de l’aire interior o que empra les energies renovables. I també estan en alça els habitatges construïts amb altres materials que no siguin el formigó, ciment i totxos.

A Europa la tendència passa per apostar per cases de fusta perquè molts països tenen clar que l’edificació és la responsable del 40% de la despesa energètica del continent. La fusta, diuen els experts, compleix amb els objectius d’eficiència i, de pas, revalora els boscos. El problema a Catalunya, on un 67% del territori és boscós, és el mal estat dels boscos que provoca que molt poca fusta sigui útil per a la construcció. Mentre no s’assoleixin els objectius, la majoria de la fusta segueix arribant dels països nòrdics. En tot cas, i pendent dels canvis, l’aposta per les cases de fusta és clara.

A l’ interès creixent per les cases de fusta, s’hi ha sumat els darrers anys una altra metodologia de construcció que té com a element bàsic la palla. Sí, les cases de palla estan cada cop més de moda i guanyen més adeptes. Dit seriosament, la faula dels tres porquets deixaria de ser-ho perquè al sistema tradicional dels totxos i el de la fusta es completaria amb aquest tercer, la palla, que abans ni es contemplava.

Actualment a tot l’estat espanyol ja hi ha més de 500 habitatges construïts amb palla. Com a material, expliquen els qui hi construeixen, les bales de palla empacada són fortes, aïllen sis vegades més que els altres materials de construcció i permet un estalvi energètic d’ entre el 50 i 75%. I de palla n’hi ha de sobres perquè anualment es cultiven al món més 600 milions d’hectàrees de cereals. Cada tona de cereal genera una tona i mitja de palla i actualment un 90% d’aquesta palla es crema. De mitjana, cada bala de palla es compra al pagès a un euro i per cada metre quadrat de construcció es necessiten 2 bales de palla.

Podeu llegir l’article sencer publicat a la revista TAG_82 del COAATT [AQUÍ]