Es crea la figura del POUM rural per als municipis de baixa densitat i escassa complexitat

El Decret llei 6/2026 obre un nou camp de feina per als arquitectes tècnics als municipis rurals

El Govern flexibilitza l’urbanisme i la contractació pública en els 587 municipis catalans de menys de 2.000 habitants —molts d’ells al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre— i obre encàrrecs tècnics inèdits en rehabilitació, legalització d’edificacions i redacció de projectes d’obra pública.

El passat 6 de maig es va publicar al DOGC el Decret llei 6/2026, de 5 de maig, de mesures urgents en l’àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals, que va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació. El Parlament de Catalunya el va validar el 17 de juny i ha decidit tramitar-lo com a projecte de llei per incorporar-hi esmenes de tots els grups parlamentaris, per la qual cosa el text definitiu encara pot variar en els propers mesos.

La norma s’adreça als anomenats “municipis rurals”, definits per la Llei 8/2025, de l’Estatut dels municipis rurals. A Catalunya n’hi ha 587 amb menys de 2.000 habitants —el 62% del total de municipis del país—, dels quals 328 no arriben als 500 habitants. Una part significativa d’aquest mapa es concentra al Camp de Tarragona i, especialment, a les Terres de l’Ebre, la qual cosa converteix aquest decret llei en una norma amb incidència directa sobre l’activitat professional dels col·legiats i col·legiades de la demarcació.

Novetats que afecten directament l’exercici professional
Un nou planejament urbanístic simplificat: el POUM rural
El decret crea la figura del POUM rural per als municipis de baixa densitat i escassa complexitat, amb un contingut, una documentació i un procediment d’aprovació més àgils, i el sotmet a una avaluació ambiental estratègica simplificada. Els ajuntaments rurals també podran aprovar normes de planejament de vigència indefinida per delimitar el sòl urbà i el no urbanitzable, per iniciativa pròpia o instant-ho al departament competent. Per als tècnics redactors, això suposa documents més proporcionats a la complexitat real del municipi, però també nous encàrrecs de revisió i adaptació del planejament vigent.

Sòl no urbanitzable: legalitzacions, ampliacions i veïnats tradicionals
El text regula els veïnats rurals tradicionals —nuclis de més de 100 anys d’antiguitat en sòl no urbanitzable— i en permet la rehabilitació, l’ampliació residencial i, fins i tot, la construcció de nova planta per completar el teixit existent, subjectes únicament a llicència municipal. Alhora, habilita els ajuntaments per aprovar un inventari de construccions en sòl no urbanitzable destinades a residència habitual, activitats artesanes o equipaments, amb ampliacions permeses fins a 150 m².

Aquestes dues mesures són, probablement, les que generaran més encàrrecs directes per als arquitectes tècnics: aixecaments d’estat actual i informes tècnics per confeccionar els inventaris municipals, projectes de legalització i ampliació d’edificacions existents, i direcció d’obra en rehabilitacions de masies i nuclis rurals que fins ara quedaven en una situació jurídica poc definida.

Flexibilitat en l’habitatge protegit
Els municipis rurals amb POUM rural o amb normes de vigència indefinida queden exempts de la reserva mínima obligatòria de sòl per a habitatge de protecció pública (generalment del 40-50%), i podran fixar-la de manera proporcionada a la seva demanda real justificada en la memòria social. Això obre la porta a nous estudis i memòries justificatives a càrrec de tècnics competents.

Contractació pública: projecte i obra en una sola licitació
El decret modifica el Decret llei 3/2025 de contractació pública per permetre que els municipis rurals licitin conjuntament la redacció del projecte i l’execució de l’obra, tant en obra pública com en edificació, amb l’objectiu de reduir terminis. Aquest model —similar al “disseny i construcció”— pot representar una via d’entrada rellevant per a estudis i empreses del sector que treballin de manera coordinada amb constructores.

A més, s’autoritza Infraestructures.cat i L’Energètica, empreses públiques de la Generalitat, a actuar com a mitjans propis dels ens locals per gestionar directament obres, equipaments i serveis d’energia renovable. Els ajuntaments rurals podran fer-los encàrrecs directes, la qual cosa multiplicarà la demanda de suport tècnic extern —redacció de projectes, direccions d’obra i coordinacions de seguretat— per part d’aquestes dues empreses públiques.

Oportunitats concretes per al col·lectiu
En síntesi, el Decret llei 6/2026 pot traduir-se en les línies de feina següents per als arquitectes tècnics i aparelladors:
• Redacció d’inventaris tècnics de construccions en sòl no urbanitzable per encàrrec municipal.
• Projectes de legalització, rehabilitació i ampliació (fins a 150 m²) en veïnats rurals tradicionals.
• Informes tècnics i direccions d’obra en actuacions subjectes només a llicència municipal, amb tramitacions més àgils.
• Redacció de memòries justificatives d’habitatge protegit adaptades a la demanda real de cada municipi.
• Participació, individual o en equip amb constructores, en licitacions conjuntes de projecte i obra.
• Col·laboració com a mitjans externs amb Infraestructures.cat i L’Energètica en encàrrecs d’obra i transició energètica als municipis rurals.

Una norma encara en tramitació
Cal recordar que el Decret llei 6/2026 ja és vigent, però es tramita actualment com a projecte de llei al Parlament, amb possibilitat d’incorporar esmenes de tots els grups parlamentaris. El Col·legi seguirà de prop aquesta tramitació i informarà els col·legiats i col·legiades de qualsevol modificació rellevant, així com de les properes jornades tècniques i informatives que s’organitzin sobre l’aplicació pràctica d’aquesta norma als municipis rurals del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.