Protocol d’actuació per prevenir els efectes de la calor en el treball

Des del Departament d’Empresa i Treball, i amb l’objectiu de contribuir a garantir la salut i la seguretat de les persones treballadores a tot el territori, s’ha creat el protocol d’actuació per prevenir els efectes de la calor en el treball.

Context i objecte
L’increment de temperatures vinculat al canvi climàtic ha consolidat la calor com un risc laboral emergent i transversal. El Protocol estableix criteris i pautes d’actuació per prevenir-ne els efectes, especialment en treballs a l’aire lliure, amb elevada càrrega física o en espais tancats sense condicions ambientals controlades. No substitueix l’avaluació de riscos, sinó que la complementa i n’operativitza l’aplicació.

Principis preventius
• Anticipació i planificació a partir de la informació meteorològica i l’experiència prèvia.
• Prioritat de mesures que eliminin o redueixin l’exposició en origen (organitzatives a l’aire lliure, tècniques en espais tancats).
• Adaptació a activitat, territori i moment, evitant solucions uniformes.
• Protecció reforçada de col·lectius especialment exposats (embaràs, edat, condicions de salut, temporalitat contractual).
• Corresponsabilitat i coordinació entre empreses, persones treballadores i administracions.

Sistema de decisió davant episodis de calor
Les decisions es basen prioritàriament en l’avaluació de riscos i en les condicions reals d’exposició, complementades amb els avisos meteorològics. Els avisos a la població no determinen automàticament el nivell de risc laboral: la calor pot ser perillosa a temperatures inferiors per efecte de l’activitat física, els EPI, la radiació solar o la humitat. Davant avisos de nivell taronja o vermell, la normativa obliga a adaptar les condicions de treball, incloent reducció o modificació de la jornada, i a prohibir determinades tasques en franges de major risc. S’aconsella utilitzar indicadors com l’índex WBGT o l’índex de calor.

Mesures preventives clau
• Organitzatives: ajust d’horaris, evitar franges de major risc tèrmic, pauses programades, relleus i rotacions, espais de descans ombrejats o climatitzats, evitar el treball en solitari i preveure la interrupció temporal si cal.
• Tècniques: elements d’ombra, aigua potable fresca i accessible, climatització dels espais tancats, cabines climatitzades en vehicles i maquinària.
• Equipament personal: roba transpirable, protecció solar, armilles refrigerants quan sigui viable; selecció d’EPI compatibles amb el confort tèrmic.
• Formació i comunicació: reconeixement precoç de símptomes, primers auxilis, materials visuals i missatges adaptats al lloc de treball.

Emergències i col·lectius vulnerables
Les organitzacions han de disposar de procediments integrats als plans d’emergència, amb circuits clars davant símptomes d’estrès tèrmic o cop de calor: traslladar la persona a un lloc fresc, hidratar, refredar i activar l’assistència sanitària. La vigilància de la salut ha d’identificar persones especialment sensibles (embaràs, edat, patologies, tractaments) i factors socials que incrementen la vulnerabilitat (temporalitat, subcontractació, manca d’autonomia, ritmes elevats).

Contractació pública i coordinació empresarial
El risc per calor s’ha d’integrar al cicle contractual: identificació explícita a l’estudi de seguretat i salut, criteris organitzatius adaptables, formació del personal, mitjans materials (aigua, ombra, descans) i mecanismes de seguiment per part del responsable del contracte, incloent penalitats per incompliment quan procedeixi. L’annex II ofereix clàusules orientatives. En entorns amb concurrència d’empreses, la coordinació d’activitats empresarials ha d’incloure expressament la informació sobre risc per calor i les mesures previstes.