Exposició ‘Josep M. Pujol de Barberà. L’arquitecte i l’espai’

Durant els mesos d’abril i maig es pot visitar al COAATT l’exposició “Josep Maria Pujol de Barberà. L’arquitecte i l’espai”, per donar a conèixer la figura i l’obra de Josep M. Pujol de Barberà, arquitecte municipal de Tarragona entre els anys 1897 i 1939.

Organitzada i coordinada per l’Arxiu Històric de la Ciutat, sota la direcció de Jordi Piqué, i amb la col·laboració de la Biblioteca Hemeroteca, el Centre d’Imatges i el Col·legi d’Arquitectes, podem conèixer gests vitals i professionals d’aquest arquitecte tarragoní, amb deu panels, que contenen fotografies de la família Pujol Niubó i dels fotògrafs Ramon Segú Chinchilla, Ramon Vallvé, P. Pallejà i Txema Morera.

La Tarragona actual tant des del punt de vista urbanístic com del patrimoni arquitectònic, deu molt a l’empenta, la petjada, la signatura de Josep Maria Pujol de Barberà. Durant 42 anys va ser arquitecte municipal (1897-1939), redactant el Pla d’Eixample de l’any 1922, dissenyant l’expansió urbana que anava d’una banda, des del Parc del Miracle fins a la plaça Imperial Tarraco, i per l’altra, des de la plaça de Toros fins a l’avinguda de Catalunya. Després de la nova xarxa de clavegueram, l’any 1931, durant la Segona República, va projectar el nou abastament d’aigua de la ciutat, amb els treballs de captació, elevació als dipòsits de la muntanya de la Oliva i la instal·lació de la nova xarxa de distribució. El subministrament de l’aigua era molt deficient i era una mancança molt important de la ciutat. Va exercir el càrrec de Cap del Cos de Bombers de Tarragona i durant la Guerra Civil projecta la construcció de diversos refugis antiaeris per protegir la població dels atacs de l’aviació feixista. També com arquitecte municipal va participar activament en el pla de l’Ajuntament republicà, que preveia la construcció de sis grups escolars en el nucli urbà i dos escoles unitàries per als nens que vivien a les afores de la ciutat.

Una de les obres més emblemàtiques d’aquest arquitecte va ser el projecte de Mercat Central de Tarragona que enllestí l’abril de 1912. A finals de l’any 1913 es van iniciar les obres i la inauguració solemne es va celebrar el dia 26 de desembre de 1915. Altres obres significatives han estat l’edifici de l’Escorxador, actual seu del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, l’edifici de la Cooperativa Obrera Tarraconense, el Col·legi dels Germans de la Salle i el Col·legi i Església de les Carmelites.

Accés a l’audiovisual «Josep M. Pujol. L’arquitecte i l’espai»