Primera convocatòria del Pla de Barris 2025-2029

Primera convocatòria del Pla de Barris 2025-2029

article-12

El Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 deriva de l’aplicació de la Llei de millorament urbà, ambiental i social dels barris i les viles, aprovada el 2022 i que actualitza i dona continuïtat a l’antiga Llei de barris de 2004. 

Els projectes se centren en zones identificades com a Àrees d’Atenció Especial (AAE), amb indicadors baixos de renda (per sota de la mitjana de Catalunya), dèficits d’equipaments o serveis, problemes d’habitatge o exposició a riscos ambientals. Es preveu que aquest pla permeti executar, entre 2025 i 2029, 120 accions Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) de transformació a tot Catalunya, amb una inversió total conjunta de 1.600 milions d’euros, per reduir les desigualtats territorials i socials, millorar les condicions de vida i garantir l’accés equitatiu a serveis bàsics i habitatge digne.

Els Programes Memòria d’Intervenció Integral (PMII) dels ajuntaments han de dedicar almenys el 25% de les actuacions a:

  1. Transformacions físiques: en l’àmbit d’urbanisme, habitatge i eficiència energètica i hídrica.
  2. Transició ecològica: actuacions d’emergència climàtica, infraestructura verda urbana, serveis ambientals i economia circular.
  3. Acció sociocomunitària: reducció de les desigualtats socials, equitat de gènere, salut i educació i econòmica i ocupació.

El percentatge de finançament per part del Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social de Barris i Viles d’Atenció Especial varia en funció de la població de cada municipi.

Els municipis del Camp de Tarragona i Baix Penedès inclosos a la primera convocatòria son Tarragona, Reus i Calafell.

Tarragona 

La Part Baixa de Tarragona concentra un percentatge significatiu de població amb nivells de renda inferiors a la mitjana de l’entorn i, a més, es donen situacions de vulnerabilitat urbanística i social, com ara la degradació arquitectònica, mancances en accessibilitat; infrahabitatges i desnonaments; dèficits d’equipaments; elevada contaminació ambiental i manca d’espais verds i refugis climàtics. Per combatre aquestes problemàtiques, el Programa aposta per: ajuts a la instal·lació d’ascensors i millora de l’accessibilitat en els edificis; la urbanització de l’eix Plaça Prim/carrer Apodaca i de l’entorn del Teatre Romà (carrers Caputxins i Sant Magí); l’ampliació i millora del parc urbà de Zamenhoff; el centre cívic de la Part Baixa; la segona fase de l’equipament sociocomunitari Santiyan; la promoció de l’espai comercial urbà de la Part Baixa; la promoció de la participació cultural, i un programa contra la soledat no volguda.

Reus

L’àrea Reus Sud (barris de Carrilet, Juroca, Parcel·les Cases i Fortuny) presenta un parc residencial en bon estat funcional però envellit, amb dèficits d’accessibilitat i eficiència energètica; mancances en espais verds, equipaments i comerç de proximitat, sense un teixit comercial consolidat; fragmentació social i urbana important, amb desigualtats entre barris i presència de població vulnerable. Amb el Programa de barris es vol reforçar el paper històric de l’àrea, corregint disfuncions i potenciant els seus valors per consolidar la zona sud com un espai residencial digne, sostenible i coherent amb la seva realitat i trajectòria urbana. Destaquen actuacions com la construcció de l’Eix cívic Carrer Astorga; la construcció escola Bressol l’Atmeller; les subvencions a les comunitats per a la instal·lació d’ascensors; la reurbanització del Carrer Rocamora; temps de cures; suport al desenvolupament socioeconòmic i formació per l’ocupació i l’equipament El Carrilet.

Calafell

El barri de Cal Bolavà presenta deficiències urbanístiques i socials estructurals: el 61% dels edificis són anteriors a 1980 i el 90% dels immobles de més de dues plantes no disposa d’ascensor, fet que implica problemes d’accessibilitat molt greus. L’espai públic està degradat, amb carrers estrets, voreres impracticables i una pràctica absència de verd urbà, la qual cosa genera riscos ambientals i agreuja la vulnerabilitat davant el canvi climàtic. A Cal Bolavà també es concentra un elevat índex de població envellida i dependent, així com població d’origen estranger, i manca una organització veïnal capaç d’articular les demandes del conjunt de residents. El Programa inclou línies d’ajuts per la rehabilitació dels habitatges, millorant l’eficiència energètica i l’accessibilitat; la remodelació de carrers per creació de vials de plataforma única amb prioritat invertida; el nou Centre Cívic i Centre d’interpretació de la Cooperativa vinícola de Calafell; l’Escola de Música i Arts de Calafell; un programa de serveis adreçats a persones grans que viuen soles; un altre programa de serveis específics de caràcter social i comunitari de lluita contra la pobresa, i un programa d’ocupació efectiva i de qualitat.

També et pot interessar

Publicacions relacionades

Scroll